¿Quieres que te enviemos los artículos por correo? cast / cat / Más

Hem tornat!

No teníem previst fer un programa tant monotemàtic, però ens ha sortit així, i n’estem molt satisfets.

Primer parlem sobre les eleccions europees, però no per a comentar els resultats —cosa que hem fet als articles del blog— sinò per a interessar-nos per unes possibles irregularitats al voltant d’Iniciativa Internacionalista. L’Adrià va anar com a representant estatal a una mesa i ens explica com funciona una jornada electoral des de dintre.

El segon tema del dia són les milícies civils que s’estan organitzant a Itàlia, que obre una discussió sobre qui té el monopoli de la violència, per què, i si hi ha diferències entre bandes d’extrema dreta i extrema esquerra. Malgrat que, normalment, parlem sobre temes recurrents, aquest cop obrim un camp totalment nou que no haviem tractat mai. No us ho perdeu!

Descarregar el programa i altres serveis

Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

10 comentarios Menéame

  1. Friki del año 2005
    Domingo, 21 de junio de 2009 a las 02:50 | #1

    Hola a tots,

    Com a dada curiosa, de les dones mortes en violència domèstica l’any passat, 40% eren inmigrants.

  2. Torcuato Limones
    Domingo, 21 de junio de 2009 a las 05:11 | #2

    Hola, acabe d’escoltar el programa en català i crec que el debat es situava just al final en el punt mes interessant.

    Vos propose una de dos: o escriure un article cadascú (Crespo i Oriol) sobre l’extrema dreta i l’extrema esquerra i que la gent faça els seus comentaris, o continuar la setmana que ve al programa, però crec que seria interessant acabar d’escoltar o llegir l’argumentació completa dels dos.

    El meu punt de vista es que la gent d’extrema dreta o d’extrema esquerra, son això, dos cares d’una mateixa moneda, i la moneda es la irracionalitat i la violència injustificable.

    Per fer un poc de broma, diré que a cap persona (que conega) li agradaria berenar una merda, independentment de si la merda ha sigut excretada per la reina d’Anglaterra, per un dels protagonistes de “Callejeros”, M.A. Iglesias o per Paz Vega.
    Siga de qui siga, no es recomanable menjar merda, i si estem parlant de berenar merda, el seu origen no canvia el plantejament.
    I no em digues que Paz Vega està molt més bona que M.A. Iglesias, perquè no estem parlant de Paz Vega, sinó de la merda de Paz Vega, i la “coprofagia”, per a molts dels humans, no es una bona idea.

    Ala, ja he desbarrat un rato.

    Bon debat, de veritat.

  3. Lunes, 22 de junio de 2009 a las 13:35 | #3

    Una idea passatgera que m’ha vingut de cop:
    Crec que més o menys ja es va dir alguna cosa així, però un dels contrastos més importants entre “extrema esquerra” i “extrema dreta” és que els primers concentren les seves accions contra el “sistema” i béns materials, mentre que els segons es concentren en persones individuals.

    D’aquí es pot concloure que l’”extrema dreta” es preocupa per les persones de carrer mentre que l’”extrema esquerra” són uns materialistes.

    (/sarc)

  4. carlos perales fernandez
    Martes, 23 de junio de 2009 a las 13:47 | #4

    Buenas tardes a todos. Hablar de extrema derecha y extrema izquierda me resulta, a estas alturas, un tanto paradógico. A mi entender son conceptos que pertenecen al siglo pasado, derivados de los pensamientos y elementos residuales de ciertas ideologías originadas por los grandes movimientos sociales.
    Llegados al punto en el cual nos encontramos creo que sería apropiado diferenciar un sentido formal y uno material en tales términos.
    En un sentido formal serían los parámetros que origináriamente, prácticamente por tradición, separan ambos extremos.
    Pero en un sentido material, ¿creeis que hay realmente tanta diferéncia?, es decir, los políticos se mueven, teoría y fundamentos aparte, por el dinero. No es ajeno saber que un porcentaje d elos presupuestos públicos “desaparecen” camuflados en comisiones bajo mano, y ese porcentaje es proporcional al montante de dinero que manejan, de ahí el interés por su parte de aumentar los presupuestos de las instituciones que controlan. Algunos ejemplos, y esto traerá cola creo yo, son los famosos presupuestos del estatut.
    Espero, de hecho tengo fé, que ninguno de vosotros me venga con que estoy especulando, difamando y demás memeces, no solo me oriento por las noticias sino que el hecho de las comisiones a concejales bajo mano para adjudicar obras lo he vivido en mis carnes.

    Entonces, cuando escuchamos a los políticos predicar esas fórmulas mágicas para superar la crisis, cuando vemos como se pelean como leones por zamparse la presa y cuando hacen esas campapñas publicitárias preelectorales que me dan ganas de vomitar al ver como nos tratan como imbéciles, sería cuestión que nos preguntáramos;¿ Realmente van a mejorar mis condiciones de vida si me decanto por este señor?, ¿vale la pena radicalizar mi opinión política?. La respuesta para mí está clara, los problemas no se solucionan con unos o con otros, ni extremistas ni moderados, el problema se encuentra en el sistema y mientras no se reforme… será tapar los agujeros del barco con chicle.

  5. judith
    Jueves, 25 de junio de 2009 a las 18:05 | #5

    @Oriol
    Una altra diferència important entre extrema esquerra i extrema dreta és que a València els grups d’extrema dreta poden fer generalment el que els hi doni la gana sense que els hi passi res (inclós destrossar llibreries i locals valencianistes trencant vidres, llençant estanteries o cremant locals) i els d’extrema dreta no es poden passar ni un pel.

  6. Jueves, 25 de junio de 2009 a las 18:38 | #6

    @judith
    Suposo que el segon volies dir esquerra.

    Ves per on, a Catalunya passa al revés :P

  7. judith
    Jueves, 25 de junio de 2009 a las 19:08 | #7

    Efectivament volia dir esquerra al segon.
    No et pensis, també passa com a València però no tan bèstia. Per posar un exemple, quan va guanyar la selección española, a Badalona hi van haver gent d’extrema dreta que es va dedicar a amenaçar als cotxes que passaven de que si no celebràven la victòria els hi destrossarien el vehicle… I la policia no va fer res de res tot i ser-hi aprop.
    Un altre exemple, per no secordo quina ocasió a Reus es van cremar 8 banderes catalanes i se sap qui ho va fer, i no hi han hagut consequències que jo sàpiga. Això si, per cremr una bandera espanyola poden arribar a caure penes de presó.
    http://wwww.avui.cat/article/tec_ciencia//2329/identifiquen/dues/persones/acusades/cremar/senyeres/reus.html
    http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3158435
    De la primera notícia hi havia hagut alguna cosa a la pàgina de la vanguardia, però ho han tret. Si busqueu pel googel veureu que encara tenen el link posat.

  8. Galceran Orriols
    Jueves, 25 de junio de 2009 a las 20:20 | #8

    judith :
    No et pensis, també passa com a València però no tan bèstia. Per posar un exemple, quan va guanyar la selección española, a Badalona hi van haver gent d’extrema dreta que es va dedicar a amenaçar als cotxes que passaven de que si no celebràven la victòria els hi destrossarien el vehicle… I la policia no va fer res de res tot i ser-hi aprop.

    Judith, això no és qüestió d’ideologia, sinó de ser un cafre. El patrioterisme no és propi de ningú, i menys encara el cas que exposes. M’agradaria recordar que tot aquella bojeria de futbolerisme patrioreo que va ser l’Eurocopa, la Roja, i tota aquella merda, tot plegat va ser una macro-operació de la cadena Cuatro, amb coneguts vincles al PSOE, que va canalitzar l’exacerbació del nacionalisme espanyol per la via esportiva, des d’una posició que no s’associava amb els conservadors de tota la vida, sinó més aviat el contrari.

  9. carlos perales fernandez
    Viernes, 26 de junio de 2009 a las 08:49 | #9

    judith :
    Efectivament volia dir esquerra al segon.
    Això si, per cremr una bandera espanyola poden arribar a caure penes de presó.

    Verás Judith eso, a mi entender, tiene una explicación y ésta viene determianda por un principio jurídico denominado “Ley de lesa majestad”, aunque no es algo específico, sí viene implícito en varios textos jurídicos en lo relativo al honor de la nación.

    La ley de lesa majestad es una tradición jurídica que se recogía en el derecho romano, su origen pretendía prevenir aquellas injurias y delitos contra el estado a fin de evitar sublevaciones por parte del pueblo hacia los gobernantes. En la actualidad pretende proteger de atentados contra la imagen y el honor hacia la nación, con ello hacia sus intituciones, concepto que se recoge en acciones contra los símbolos que la representan, como son banderas, la figura del rey, etc…
    Ahora bien, y aquí viene el debate, ¿se debería reconocer los símbolos de los componentes del estado (en este caso autonomías) como el Estado central en sí mismo?, creo que sí, pero habría que indagar si se recoge en textos jurídicos de forma concreta la protección de la imagen y honor de dichas instituciones. Me temo que lo que encontremos debería ser producto de interpretaciones extensivas (creo, repito, ya que no me he puesto a ello) y de ahí que no se haya actuado, almenos esto sería una explicación lógica.

  10. Judith
    Viernes, 26 de junio de 2009 a las 21:46 | #10

    “M’agradaria recordar que tot aquella bojeria de futbolerisme patrioreo que va ser l’Eurocopa, la Roja, i tota aquella merda, tot plegat va ser una macro-operació de la cadena Cuatro, amb coneguts vincles al PSOE, que va canalitzar l’exacerbació del nacionalisme espanyol per la via esportiva, des d’una posició que no s’associava amb els conservadors de tota la vida, sinó més aviat el contrari.”

    Si bé segurament és cert el que exposes (i per a que després els del PSOE vagin d’amiguets dels catalans!), això no treu que els agressors dels que parlo es tracti de gent d’extrema dreta.
    He pogut retrobar un dels llocs on ho vaig llegir:
    http://tobuushi.blogspot.com/2008/06/guanya-la-roja-i-cauen-les-mscares.html

    El fet de que portèssin banderes “preconstitucionals”, com diu al text, em sembla prou autoexplicatiu.

  1. Sin trackbacks aún.

Antes de dejar un comentario, ten presente dos normas básicas, por favor. Exprésate con libertad pero sin faltar al respeto. Y, para que todos nos evitemos problemas, no dejes contenidos ilegales, como textos plagiados, opiniones racistas o que inciten a la violencia, difamaciones y esas cosas feas que salen en los programas de la tele.

Sólo borraremos comentarios que nos puedan meter en un lío; por lo demás, disfruta de la web, y recuerda que eres el único responsable de tus opiniones.

Ah! Si la conversa està en castellà t'agrairiem que, per cortesia, deixis la teva resposta en aquest idioma.

Aviso SPAM: Tenemos un filtro anti-spam muy agresivo; si tras refrescar la página un par de veces ves que tu comentario no se ha publicado, es que está en la cola de moderación; danos unos minutos para que lo revisemos manualmente, por favor.