¿Quieres que te enviemos los artÃculos por correo?
/
/ Más
Hem tornat!
No tenÃem previst fer un programa tant monotemà tic, però ens ha sortit aixÃ, i n’estem molt satisfets.
Primer parlem sobre les eleccions europees, però no per a comentar els resultats —cosa que hem fet als articles del blog— sinò per a interessar-nos per unes possibles irregularitats al voltant d’Iniciativa Internacionalista. L’Adrià va anar com a representant estatal a una mesa i ens explica com funciona una jornada electoral des de dintre.
El segon tema del dia són les milÃcies civils que s’estan organitzant a Ità lia, que obre una discussió sobre qui té el monopoli de la violència, per què, i si hi ha diferències entre bandes d’extrema dreta i extrema esquerra. Malgrat que, normalment, parlem sobre temes recurrents, aquest cop obrim un camp totalment nou que no haviem tractat mai. No us ho perdeu!
Descarregar el programa i altres serveis
Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquÃ. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.
Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.


Hola a tots,
Com a dada curiosa, de les dones mortes en violència domèstica l’any passat, 40% eren inmigrants.
Hola, acabe d’escoltar el programa en català i crec que el debat es situava just al final en el punt mes interessant.
Vos propose una de dos: o escriure un article cadascú (Crespo i Oriol) sobre l’extrema dreta i l’extrema esquerra i que la gent faça els seus comentaris, o continuar la setmana que ve al programa, però crec que seria interessant acabar d’escoltar o llegir l’argumentació completa dels dos.
El meu punt de vista es que la gent d’extrema dreta o d’extrema esquerra, son això, dos cares d’una mateixa moneda, i la moneda es la irracionalitat i la violència injustificable.
Per fer un poc de broma, diré que a cap persona (que conega) li agradaria berenar una merda, independentment de si la merda ha sigut excretada per la reina d’Anglaterra, per un dels protagonistes de “Callejeros”, M.A. Iglesias o per Paz Vega.
Siga de qui siga, no es recomanable menjar merda, i si estem parlant de berenar merda, el seu origen no canvia el plantejament.
I no em digues que Paz Vega està molt més bona que M.A. Iglesias, perquè no estem parlant de Paz Vega, sinó de la merda de Paz Vega, i la “coprofagia”, per a molts dels humans, no es una bona idea.
Ala, ja he desbarrat un rato.
Bon debat, de veritat.
Una idea passatgera que m’ha vingut de cop:
Crec que més o menys ja es va dir alguna cosa aixÃ, però un dels contrastos més importants entre “extrema esquerra” i “extrema dreta” és que els primers concentren les seves accions contra el “sistema” i béns materials, mentre que els segons es concentren en persones individuals.
D’aquà es pot concloure que l’”extrema dreta” es preocupa per les persones de carrer mentre que l’”extrema esquerra” són uns materialistes.
(/sarc)
Buenas tardes a todos. Hablar de extrema derecha y extrema izquierda me resulta, a estas alturas, un tanto paradógico. A mi entender son conceptos que pertenecen al siglo pasado, derivados de los pensamientos y elementos residuales de ciertas ideologÃas originadas por los grandes movimientos sociales.
Llegados al punto en el cual nos encontramos creo que serÃa apropiado diferenciar un sentido formal y uno material en tales términos.
En un sentido formal serÃan los parámetros que origináriamente, prácticamente por tradición, separan ambos extremos.
Pero en un sentido material, ¿creeis que hay realmente tanta diferéncia?, es decir, los polÃticos se mueven, teorÃa y fundamentos aparte, por el dinero. No es ajeno saber que un porcentaje d elos presupuestos públicos “desaparecen” camuflados en comisiones bajo mano, y ese porcentaje es proporcional al montante de dinero que manejan, de ahà el interés por su parte de aumentar los presupuestos de las instituciones que controlan. Algunos ejemplos, y esto traerá cola creo yo, son los famosos presupuestos del estatut.
Espero, de hecho tengo fé, que ninguno de vosotros me venga con que estoy especulando, difamando y demás memeces, no solo me oriento por las noticias sino que el hecho de las comisiones a concejales bajo mano para adjudicar obras lo he vivido en mis carnes.
Entonces, cuando escuchamos a los polÃticos predicar esas fórmulas mágicas para superar la crisis, cuando vemos como se pelean como leones por zamparse la presa y cuando hacen esas campapñas publicitárias preelectorales que me dan ganas de vomitar al ver como nos tratan como imbéciles, serÃa cuestión que nos preguntáramos;¿ Realmente van a mejorar mis condiciones de vida si me decanto por este señor?, ¿vale la pena radicalizar mi opinión polÃtica?. La respuesta para mà está clara, los problemas no se solucionan con unos o con otros, ni extremistas ni moderados, el problema se encuentra en el sistema y mientras no se reforme… será tapar los agujeros del barco con chicle.
@Oriol
Una altra diferència important entre extrema esquerra i extrema dreta és que a València els grups d’extrema dreta poden fer generalment el que els hi doni la gana sense que els hi passi res (inclós destrossar llibreries i locals valencianistes trencant vidres, llençant estanteries o cremant locals) i els d’extrema dreta no es poden passar ni un pel.
@judith
Suposo que el segon volies dir esquerra.
Ves per on, a Catalunya passa al revés :P
Efectivament volia dir esquerra al segon.
No et pensis, també passa com a València però no tan bèstia. Per posar un exemple, quan va guanyar la selección española, a Badalona hi van haver gent d’extrema dreta que es va dedicar a amenaçar als cotxes que passaven de que si no celebrà ven la victòria els hi destrossarien el vehicle… I la policia no va fer res de res tot i ser-hi aprop.
Un altre exemple, per no secordo quina ocasió a Reus es van cremar 8 banderes catalanes i se sap qui ho va fer, i no hi han hagut consequències que jo sà piga. Això si, per cremr una bandera espanyola poden arribar a caure penes de presó.
http://wwww.avui.cat/article/tec_ciencia//2329/identifiquen/dues/persones/acusades/cremar/senyeres/reus.html
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3158435
De la primera notÃcia hi havia hagut alguna cosa a la pà gina de la vanguardia, però ho han tret. Si busqueu pel googel veureu que encara tenen el link posat.
Judith, això no és qüestió d’ideologia, sinó de ser un cafre. El patrioterisme no és propi de ningú, i menys encara el cas que exposes. M’agradaria recordar que tot aquella bojeria de futbolerisme patrioreo que va ser l’Eurocopa, la Roja, i tota aquella merda, tot plegat va ser una macro-operació de la cadena Cuatro, amb coneguts vincles al PSOE, que va canalitzar l’exacerbació del nacionalisme espanyol per la via esportiva, des d’una posició que no s’associava amb els conservadors de tota la vida, sinó més aviat el contrari.
Verás Judith eso, a mi entender, tiene una explicación y ésta viene determianda por un principio jurÃdico denominado “Ley de lesa majestad”, aunque no es algo especÃfico, sà viene implÃcito en varios textos jurÃdicos en lo relativo al honor de la nación.
La ley de lesa majestad es una tradición jurÃdica que se recogÃa en el derecho romano, su origen pretendÃa prevenir aquellas injurias y delitos contra el estado a fin de evitar sublevaciones por parte del pueblo hacia los gobernantes. En la actualidad pretende proteger de atentados contra la imagen y el honor hacia la nación, con ello hacia sus intituciones, concepto que se recoge en acciones contra los sÃmbolos que la representan, como son banderas, la figura del rey, etc…
Ahora bien, y aquà viene el debate, ¿se deberÃa reconocer los sÃmbolos de los componentes del estado (en este caso autonomÃas) como el Estado central en sà mismo?, creo que sÃ, pero habrÃa que indagar si se recoge en textos jurÃdicos de forma concreta la protección de la imagen y honor de dichas instituciones. Me temo que lo que encontremos deberÃa ser producto de interpretaciones extensivas (creo, repito, ya que no me he puesto a ello) y de ahà que no se haya actuado, almenos esto serÃa una explicación lógica.
“M’agradaria recordar que tot aquella bojeria de futbolerisme patrioreo que va ser l’Eurocopa, la Roja, i tota aquella merda, tot plegat va ser una macro-operació de la cadena Cuatro, amb coneguts vincles al PSOE, que va canalitzar l’exacerbació del nacionalisme espanyol per la via esportiva, des d’una posició que no s’associava amb els conservadors de tota la vida, sinó més aviat el contrari.”
Si bé segurament és cert el que exposes (i per a que després els del PSOE vagin d’amiguets dels catalans!), això no treu que els agressors dels que parlo es tracti de gent d’extrema dreta.
He pogut retrobar un dels llocs on ho vaig llegir:
http://tobuushi.blogspot.com/2008/06/guanya-la-roja-i-cauen-les-mscares.html
El fet de que portèssin banderes “preconstitucionals”, com diu al text, em sembla prou autoexplicatiu.