Quan discutiem sobre l’empobriment i la baixada de salaris (just abans de discutir sobre qué és la classe mitjana)m’he preguntat el perquè d’aquest empobriment, i he apuntat a que la productivitat en fos una possible causa. Després he pensat una mica més en el tema, i crec que caldria incidir més en aquest aspecte:

http://economiauniversitaria.wordpress.com/2009/05/30/la-productividad-espanola/

La productivitat a Espanya está estancada des de 1994. El món es mou, canvia, España no. No em sembla absurd suposar que si a les empreses els augmenten els costos (ja sigui per preus de matèries i serveis o per haver de complir legislacions més exigents, que també passa), han de comptetir en un mercat global, i la productivitat per treballador s’estanca… doncs els salaris dels treballadors també s’estanquin.

Evidentment això pot complementar-se amb la maldat d’uns senyors grassos, amb barret de copa, que aguanten un havà amb una ma i una copa de conyac amb l’altra, que augmentin els marges de beneficis a costa dels soferts treballadors.

Aquesta segona explicació és la més còmoda, perquè permet lliurar-se de tota responsabilitat i culpar allò que els marxistes en diuen “el capital”. Però crec que tenir en compte la productivitat és molt més valent, encara que sigui allò que l’Al Gore en deia “una veritat incòmoda”.

I mira que l’acudit d’encara/Ankara està vist, però tot i així ningú l’ha pillat?!

– És ambaixador encara/a Ankara?
– Sí, a Turquia.
– Encara/Ankara és ambaixador?
– …