Sense que això serveixi de disculpa del comportament psicòtic dels revisors i personal de RENFE, s’ha de considerar el tipus de persones amb les que han de tractar de forma continuada, i l’actitut irrespectuosa, obstruccionista i en ocasions violenta d’alguns usuaris, especialment aquells que acostumen a viatjar sense bitllet. S’ha de notar que aquest és un problema recorrent no només a RENFE sinó en altres empreses que tenen aquest tipus de contacte amb el públic, tot i que el cas de RENFE és especialment notori, tant per la gravetat intrínseca com pel volum de gent que suposa.

Però en fi, la veritat és que per RENFE faria meravelles una mica de millora de l’actitut del seu personal.

A mi el que em toca la pera és que els revisors no passin pel tren. Realment les màquines fan prou bé la seva tasca de que no es coli la gent, el que jo vull és que fotin fora els que venen pidolant, la gent que la lia i demés xusma que pobla els trens a determinades hores.

Haurien d’intentar que la gent pagués amb gust el bitllet, i no que s’intentés colar perquè li fa ràbia pagar un parell d’euros per un servei péssim.

Estic amb el Feno. Jo, si agafo el tren i puc pagar menys ho faig. Però perque em sento estafada pagui el que pagui. En canvi amb el transport públic alemany (si més no la part que he tocat) m’ha trobat que potser és una mica més car segons com, però sento que realment estic pagant el que rebo. I puc afegir que estic contentíssima de no haver d’agafar més la renfe amb regularitat, i fins i tot em noto amb més energia i vitalitat (cosa que aquest últim quatrimestre s’ha traduit en poder aplicar-me més en els estudis i treure més bona nota).

Tornant al tema. Per mi que agafen gent tals que el dia que a pàrvuls (torno a tenir accents :P) explicàven què és la educació i el respecte, ells estàven malalts, i clar, hem d’entendre que, pobrets, aquest tema no l’han pogut recuperar mai.

@oriol
“actitut irrespectuosa, obstruccionista i en ocasions violenta d’alguns usuaris, especialment aquells que acostumen a viatjar sense bitllet.”

Et refereixes amb això entre d’altres amb les pidolaires que porten un nen drogat de 2 anys i que et diuen que te dos mesos?

@Judith
Aquest és un altre assumpte important, que els guàrdies de seguretat dels trens són una llegenda urbana :p Jo em referia més a casos de pallisses contra revisors i gent que es nega a complir amb les normes tot i ser avisats. Perquè en fi, en casos com aquests, o vas amb dos guàrdies a cada flanc, o què fas? Perquè no pararàs el tren per cridar a un parell de mossos que s’emportin al brètol. Encara m’extranya que els revisors no vagin amb MP40s i et demanin el bitllet en alemany…

Estic d’acord amb tu, Galceran.

Per anar a la universitat haig d’agafar bus+tram, i al tram l’actitud dels revisors és com la que comentes (a l’hora de comprovar els bitllets, amb mi van ser amables quan vaig haver de demanar un canvi de bitllet), ja que quan arriben, els guàrdies de seguretat tapen amb la mà la ranura de la màquina, fent que si t’has oblidat de picar (com em va passar al tram un cop que plovia a bots i barrals i l’únic que pensava era en asseurem i gaudir de la calefacció, per sort no van passar, i de totes maneres havia de picar al bus) els revisors t’enxampin fent-te pagar la multa (encara que tinguis bitllet).

Sé que això ho fan per evitar llestos que si no passen revisors no paguen, però certament, la seva actitud en el moment que troben que no has pagat (t’hagis oblidat o no) és ben bé ferotge, i molt desagradable (i més quan s’ho van fer a un àvia que anava amb la seva neta de 3 anys i que l’havia de controlar i se l’hi va oblidar).

@Oriol

Trobo bé que vagin amb guàrdies, pel motiu que esmentes, però crec que aquets últim comentari està fóra de lloc.

@Carles

Molt d’acord amb tu.

He de reconèixer que he m’he rigut a muntó en la divisió per castes i aquest fragment:

“…al començar la jornada laboral els interventors de RENFE són tancats, en grup, dins de sales petites on fa molta calor i on es posa una música horrible amb un volum excessiu, i els tenen allà durant dues o tres hores. És llavors quan els deixen anar, i evidentment surten amb una mala llet espectacular i ganes de destrossar a tothom que trobin…”

Quan imagine l’ escena jaajajaj

Jo també he anat de jovenet en un miserable tren de cercanies, i a la mala llet dels revisors que amb tota la raó del has descrit, hi ha que sumar-li els continus atracaments per part de futurs delinqüents, robatoris amb intimidació sense cap mena de seguretat, i curiosament, com aquella anècdota de la persecució en Camboya als intel·lectuals que portaven ulleres, jo vaig ser persegut per un grup de gentola durant messos.

Això sense nombrar el martiri, la mort en vida que suposava escoltar aquella desgràcia anomenada fil musical, o sonaben trompetes psicodèliques a ritmes propis de película de Cine de Barrio.

Els temps han canviat, jo tinc més o menys la mateixa edat que vosaltres, i ara, quan vaig en tren o en metro, desitge que mai hagueren inventat el telèfon mòbil amb altaveus.

Ara bé, he de reconeixer que més d’una vegada vaig jugar amb la mirada i “los reflejos de los cristales” (perdón por mi pseudo-lengua), sense molt d’èxit, tot s’ha de dir.

Gran article Galceran, m’he rigut fins a la congestió pulmonar ;)

Salutacions amics.

La setmana passada vaig estar de viatge fi de carrera a Tunísia. Per poder moure’ns per les rodalies d’on estàvem allotjats vam utilitzar l’equivalent al Rodalies Renfe.
Hom podria pensar que estant en un país africà (com ara Espanya a nivell de transport) la cosa seria depriment.

Els trens eren de l’època a la qual el Talgo era considerat classe alta. Una mica bruts, olor a ves a saber que…
Aquí s’aturen els inconvenients.

La puntualitat extrema, el que qualsevol esperaria en un bon servei de transport. Els revisors els explicaré amb una anècdota: tornant de Sousse cap a Monestir no trobava el meu bitllet i clar el tema allà de multes i demés no sabia com estava. El revisor s’anava apropant d’esquenes a mi i un dels companys em diu “compte que aquest com no trobis el bitllet se t’enduu a la cambra de gas”. Quan em giro veig
l’equivalent tunisià però amb excés de sessions d’UVA a un conegut causant de la llei de Godwin.
Se m’apropa mentre vaig buidant totes les butxaques i li dic que no el trobo. Segurament per veure que era turista em va dir que no passava res i va seguir comprovant tots els bitllets de la resta de passatgers. Just abans de que sortís del vagó trobo el bitllet i vaig a ensenyar-li.

No puc evitar pensar que hauria passat en la mateixa situació a l’inrevés. Agafem a un turista de l’Àfrica i un revisor dels que tenim a rodalies Renfe…

@Frikijan
Si això hagués passat aquí molt probablement al turista de l’haguèssin endut a Aushwitz i hagués sortit d’allà per les xemeneies.

Excepte si te molta sort i li passa com a mi, que em va tocar una revisora que va fer veure que no veia que el nitllet que portava no era ben bé el correcte…