Tanmateix, també voldria relativitzar una qüestió: Crec que cadascú s’ha de poder configurar la identitat ciutadana com li vingui de gust. La clau està en la llibertat individual. Si un decideix que la seva identificació amb, diguem, les festes de la seva ciutat és nul·la, aquest és un plantejament perfectament vàlid si s’ha pres des de la equanimitat, és a dir, si la persona ha experimentat tots els referents dels que decideix prescindir. Si aquesta decisió és deguda a que els mencionats referents han estat atenuats de forma deliberada i planificada des d’algun despatx del carrer Honduras, doncs llavors si que hi ha quelcom de què preocupar-se.