Per una vegada haurem de partir dels fets, i prego que no confonguem “l’ésser amb l’haver d’ésser”.

Fet primer: a l’hora de fer actuacions, ja sigui d’obres públiques o de política social, qui governa aplica les seves mesures en funció de la majoria que representi. Així, quan es proposa un determinat projecte i no s’ha de negociar amb ningú més, totes les paperetes diuen que s’acabarà fent.

Fet segon: Encara que tot és decidit sense masses possibilitats d’incloure-hi una esmena, normalment s’intenta justificar aquests rampells demostrant que, de fet, compten amb el suport d’una amplia majoria de la població. Així, es duen a terme una sèrie d’enquestes, no abans sinó després d’haver elaborat la proposta. D’aquesta forma sembla que el “poble” participi en la presa de decisions.

Un parell d’exemples: Aquest matí he patit una enquesta sobre la meva opinió d’incloure un carril VAO a la C-58. Deixant de banda les possibles bondats d’una via d’alta ocupació, personalment crec que la iniciativa no millorarà el transit en hora punta. Aquest és causat per molts motius (mal disseny del nus de la Trinitat, falta de transport públic eficient a la zona…), però el que més em crida l’atenció és que el carril s’està construint, i per tant és una enquesta que publicita les bondats de la mesura.

Evidentment la meva opinió no importa per a res, i l’enquestadora ho deixa clar tot ensenyant-me un conjunt de fotos d’autopistes atapeïdes, que contrasten amb la calma i l’oasi de pau dels carrils VAO de les fotos adjacents. Si fos una enquesta de debò, haurien de preguntar l’edat, professió, i d’altres dades importants per saber si la mostra és representativa. Hauria de ser molt ingenu si pensés que l’enquestadora no en fa unes quantes d’amagat, per acomplir les expectatives.

Anem a per l’altre exemple, en aquest cas d’una actuació que encara no s’està executant: convertir la Avinguda Diagonal de Barcelona en un passeig. Si feu memòria recordareu que fa uns mesos l’alcalde Hereu (de Joan Clos) va anunciar la intenció del consistori de convertir la famosa avinguda en una espècie de Rambla. De fet no m’estranya, veient com està Ciutat Vella. Crec recordar que hi va haver cert rebombori, ja que tallaria una artèria de la circulació de la ciutat, sense oferir cap alternativa, excepte la d’anar a peu.

Mesos més tard, apareix una plana web on la ciutadania barcelonina podia “opinar” i realitzar “propostes” sobre el futur de la Diagonal. Seguint la meva teoria sobre les intervencions als fòrums, només qui tenia una opinió radical o havia superat el seu nivell d’indignació hi participà. M’atreveixo a dir que ni tan sols això, i que aquells predisposats a entrar a la plana també ho estaven a opinar “positivament” i de forma “cívica”.

Resultat d’aquesta vergonyosa “consulta popular”: 90.000 persones consultades que proposen que la Diagonal sigui un passeig i que el Trambaix el creui. Es veu que la classe política és en aquest cas en clara sintonia amb la població, doncs la amplia majoria de la gent de Barcelona, segons l’enquesta, espontàniament proposa el mateix que havia presentat l’ajuntament. Fins i tot es demana al consistori que tingui en compte els vehicles i la mobilitat!

En conclusió, el valor de les enquestes és confirmar els projectes que s’elaboren al marge dels ciutadans i donar-los legitimitat “democràtica”, altrament dita publicitat. Com va dir cert personatge d’una novel•la de Frank Herbert, “com sabrà el poble que som els bons si no li diem?”

1 comentario Menéame