Cabronn!! no pots dir que vas fer una de grosa y no explicarla! las de explicar, ara deixes amb la intingra!
fare una cruzada espartada contra dlv si no ho expliques!!

Diguem que vaig fer un dibuix bastant insultant contra dos professors i ho vaig penjar a la classe. La meva condició de nerd (i que realment era un acudit ben trobat) em va salvar d’una bona

M’ha costat, però ja recordo quin vols dir. Certa broma “maternal”…

Realment, és curiós com a vegades podíem passar-nos una mica de la ratlla sense que ens passés res, amb nosaltres tenien una paciència que amb altres companys no hi havia…

Interessant el tema de el bullying, i sorprenent la perspectiva hobbessiana del Carlos…

Jo crec que tant el Carlos com el Crespo tenen raó. El Crespo té raó en què són casos en què una persona sana i no violenta està en desavantatge davant els cafres, i pel fet de ser precisament sana no veu factible la possibilitat de respondre amb violència. I el Carlos té raó en que l’únic argument que entenen els cafres és la violència.

Per tant, afirmo, sostinc i ratifico que cal recuperar el càstig corporal com a mitjà educatiu de forma institucionalitzada. No estic dient que els mestres puguin pegar (se sap que això és un desastre), sinó que hauria d’estar reglat un sistema de punicions físiques a aplicar davant de conductes greus. La naturalesa ha dotat l’èsser humà d’un mecanisme molt efectiu per ensenyar-li quan les coses no van bé, que és el dolor, i aquest s’ha d’aprofitar.

El problema del càstig ja sigui corporal o no, és que engendra sentiment de venjança contra la persona. No contra aquella que t’ha castigat sinó contra la causant d’aquest càstig. A més, tenint en compte que actualment la figura del menor està sobreprotegida, el professor queda totalment desautoritzat fins i tot per enviar una nota als pares o “enviar al nen a parlar amb el director”.

També opino que tant el Carles com el Crespo tenen la seva part de raó. De petit era l’únic nerd de la classe però passava bastant dels comentaris dels quatre pringats de torn. Va arribar un dia que estava tant fins als collons que m’hi vaig tornar i li vaig deixar l’ull morat a un. Ã’bviament s’hi va tornar, però des d’aquell dia no em van tornar a tocar la pera. La cosa funciona a base de respecte i en la jungla que és l’escola/institut impera aquesta llei.