També opino que tant el Carles com el Crespo tenen la seva part de raó. De petit era l’únic nerd de la classe però passava bastant dels comentaris dels quatre pringats de torn. Va arribar un dia que estava tant fins als collons que m’hi vaig tornar i li vaig deixar l’ull morat a un. Òbviament s’hi va tornar, però des d’aquell dia no em van tornar a tocar la pera. La cosa funciona a base de respecte i en la jungla que és l’escola/institut impera aquesta llei.

Jo crec que tant el Carlos com el Crespo tenen raó. El Crespo té raó en què són casos en què una persona sana i no violenta està en desavantatge davant els cafres, i pel fet de ser precisament sana no veu factible la possibilitat de respondre amb violència. I el Carlos té raó en que l’únic argument que entenen els cafres és la violència.

Per tant, afirmo, sostinc i ratifico que cal recuperar el càstig corporal com a mitjà educatiu de forma institucionalitzada. No estic dient que els mestres puguin pegar (se sap que això és un desastre), sinó que hauria d’estar reglat un sistema de punicions físiques a aplicar davant de conductes greus. La naturalesa ha dotat l’èsser humà d’un mecanisme molt efectiu per ensenyar-li quan les coses no van bé, que és el dolor, i aquest s’ha d’aprofitar.

Realment, és curiós com a vegades podíem passar-nos una mica de la ratlla sense que ens passés res, amb nosaltres tenien una paciència que amb altres companys no hi havia…