Comentarios en: La revolució pot ser televisada http://blog.damelavoz.es/la-revolucio-pot-ser-televisada/ Un blog bilingüe de actualidad, libre de pensamiento único. Tue, 07 Sep 2010 19:27:54 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.1 Por: Torcuato Limones http://blog.damelavoz.es/la-revolucio-pot-ser-televisada/comment-page-1/#comment-238 Torcuato Limones Thu, 12 Feb 2009 19:57:22 +0000 http://blog.damelavoz.es/?p=199#comment-238 La canción a la que se refiere el artículo, es una joya. Es una canción del primer disco de Gil Scott-Heron, y está repleto de referencias culturales. Además la base con la flautita es genial. Para los que usáis Spotify (y los que no, recomiendo este programa de streaming de música por demanda) podéis escucharla <a href="http://open.spotify.com/track/2Ea7F4ZF3nn6h1q5xwrYEd" rel="nofollow">aquí</a>. Muy recomendable por supuesto leer la información de la Wikipedia, está explicada la letra y el significado de todos los <i>guiños culturales</i> La canción a la que se refiere el artículo, es una joya. Es una canción del primer disco de Gil Scott-Heron, y está repleto de referencias culturales.

Además la base con la flautita es genial. Para los que usáis Spotify (y los que no, recomiendo este programa de streaming de música por demanda) podéis escucharla aquí.

Muy recomendable por supuesto leer la información de la Wikipedia, está explicada la letra y el significado de todos los guiños culturales

]]> Por: Oriol Gargallo http://blog.damelavoz.es/la-revolucio-pot-ser-televisada/comment-page-1/#comment-217 Oriol Gargallo Fri, 06 Feb 2009 23:12:19 +0000 http://blog.damelavoz.es/?p=199#comment-217 Sobre el tema de la desobediència civil em remeto a aquell lema que potser per aquí no es tan conegut (o acceptat), "la desobediència civil segueix sent desobediència". Tot i que certament en alguns casos (bastants, de fet) ha comportat conseqüències beneficioses, massa gent veu la desobediència civil com carta blanca per fer el brètol i queixar-se quan els tanquen a la garjola amb uns quants blaus (massa pocs). No cal oblidar que, per una banda, Ghandhi i la seva filosofia eren completament nihilistes, i per altra banda, que van aplicar la desobediència civil contra els anglesos. Si la seva metròpoli hagués sigut una altra les coses probablement haurien anat de manera molt diferent. El nom mateix d'aquesta costum em fascina. "civil" sembla que hagi de disculpar tots els mals que pugui causar qualsevol vàndal que vesteixi aquest adjectiu, com si fos una aura que l'envoltés i el protegís de tot mal (de fet, es pot saber quan una causa és seriosa fixant-se en quin col·lectiu assumeix aquesta mentida i quin no - els indis sabien perfectament a què s'exposaven, els estudiants "bolonyesos", si en son conscients, ho dissimulen molt be). Tot té un cert toc irònic donat que el concepte de "civil" és bastant modern (i fals)... però això és tema d'un altre article. Bona reflexió... i no sabia això del tren. Sobre el tema de la desobediència civil em remeto a aquell lema que potser per aquí no es tan conegut (o acceptat), “la desobediència civil segueix sent desobediència”. Tot i que certament en alguns casos (bastants, de fet) ha comportat conseqüències beneficioses, massa gent veu la desobediència civil com carta blanca per fer el brètol i queixar-se quan els tanquen a la garjola amb uns quants blaus (massa pocs). No cal oblidar que, per una banda, Ghandhi i la seva filosofia eren completament nihilistes, i per altra banda, que van aplicar la desobediència civil contra els anglesos. Si la seva metròpoli hagués sigut una altra les coses probablement haurien anat de manera molt diferent.

El nom mateix d’aquesta costum em fascina. “civil” sembla que hagi de disculpar tots els mals que pugui causar qualsevol vàndal que vesteixi aquest adjectiu, com si fos una aura que l’envoltés i el protegís de tot mal (de fet, es pot saber quan una causa és seriosa fixant-se en quin col·lectiu assumeix aquesta mentida i quin no – els indis sabien perfectament a què s’exposaven, els estudiants “bolonyesos”, si en son conscients, ho dissimulen molt be). Tot té un cert toc irònic donat que el concepte de “civil” és bastant modern (i fals)… però això és tema d’un altre article. Bona reflexió… i no sabia això del tren.

]]> Por: Guybrush http://blog.damelavoz.es/la-revolucio-pot-ser-televisada/comment-page-1/#comment-216 Guybrush Fri, 06 Feb 2009 13:59:00 +0000 http://blog.damelavoz.es/?p=199#comment-216 I en què ha quedat la protesta? La decisió dels mossos -o Saura- de no intervenir ha sigut la decisió més enginyosa, perquè ha permès que l'acció de protesta dels amotinats passés més o menys desapercebuda, ha tingut poca presència en els mitjans de comunicació perquè fos efectiva. Aquest curs d'acció em fa pensar en la protesta dels estudiants que des de fa mesos ocupen els passadissos de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona en protesta contra l'aplicació del Pla de Bolonya. Després del ressò mediàtic de la primera setmana d'ocupació, molts estudiants esperaven la càrrega dels mossos com a primera mesura del nou rector, però aquesta càrrega no s'ha donat. La política de no intervenció és efectiva: fa mesos que hi ha estudiants que mantenen l'ocupació, però els mitjans de comunicació ja no en parlen. La desobediència civil no es pot basar només en la premsa. Si no hi ha sang, la revolució no serà televisada. Petit apunt: L'objecció de consciència en l'àmbit de la medicina respón a qüestions bàsicament morals i segueix mecanismes diferents, i per tant en la meva opinió crec que no s'hauria d'englobar en la desobediència civil. I en què ha quedat la protesta? La decisió dels mossos -o Saura- de no intervenir ha sigut la decisió més enginyosa, perquè ha permès que l’acció de protesta dels amotinats passés més o menys desapercebuda, ha tingut poca presència en els mitjans de comunicació perquè fos efectiva.
Aquest curs d’acció em fa pensar en la protesta dels estudiants que des de fa mesos ocupen els passadissos de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona en protesta contra l’aplicació del Pla de Bolonya. Després del ressò mediàtic de la primera setmana d’ocupació, molts estudiants esperaven la càrrega dels mossos com a primera mesura del nou rector, però aquesta càrrega no s’ha donat. La política de no intervenció és efectiva: fa mesos que hi ha estudiants que mantenen l’ocupació, però els mitjans de comunicació ja no en parlen.
La desobediència civil no es pot basar només en la premsa. Si no hi ha sang, la revolució no serà televisada.

Petit apunt: L’objecció de consciència en l’àmbit de la medicina respón a qüestions bàsicament morals i segueix mecanismes diferents, i per tant en la meva opinió crec que no s’hauria d’englobar en la desobediència civil.

]]>